Ruta circular que dóna la volta a la Serra d’Ensija des del cim més oriental, el Serrat Voltor (2282 m), fins al punt culminant, el Cap de la Gallina Pelada (2321 m), passant per la Creu de Ferro (2297 m) i l’ombrívol Barranc de les Llobateres.
Dificultat: mitjana. Cap dificultat especial, només poc fressada la pujada final al Serrat Voltor.
Desnivell: 842 metres de pujada acumulada
Temps: entre 3h15′ i 4h, segons ritme (sense incloure parades)
Quilòmetres: 11,5 km
Variants: La pujada també es pot fer pel Torrent d’Ensija, sortint des de la Font Freda. Altres opcions podrien sortir des del vessant sud, des de Peguera i des del coll de la Creu de Fumanya. També es pot pujar pel Barranc de les Llobateres i fer directament la Gallina Pelada trencant a la desviació que hi ha a la part final del barranc.
Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)
Recorregut:
Sortim des de l’aparcament de la Font Freda, però en comptes d’arribar a la font i encarar la pujada al Pla d’Ensija per la ruta clàssica (el Torrent d’Ensija o de la Font d’Ensija), optem per pujar pel Barranc de les Llobateres. Aquest ascens ressegueix un extens barranc amb un pendent menys fort i un paisatge ombrívol i envoltat de bosc que el fan especialment bonic.
Per aquest motiu, des de l’aparcament prenem el camí paral·lel a la carretera de Vallcebre. El seguim durant gairebé 1 km (uns 15 min) fins arribar a l’entrada del Barranc de les Llobateres, indicat amb un pal senyalitzador i marques de PR.
Comencem la remuntada pel barranc, primer per una pista forestal en desús i un pendent moderat. Sempre anem seguint les marques de PR que ens acompanyaran fins poc abans del Serrat Voltor. La pista forestal es bifurca i prenem el trencall de l’esquerra.
Al cap d’una estona de pujada moderada, la pista deixa pas a un corriol ben fressat, amb fites i marques de PR, que continua remuntant el fons del barranc. Al cap d’una estona el fons del barranc es torna més costerut i per això el camí es desvia cap a la dreta i salva el desnivell amb diferents llaçades per dins del bosc.
Un centenar de metres més amunt, el camí retorna al fons del barranc i continuem pujant per una zona rocosa sense dificultat. Al cap d’una estona, el pendent es suavitza i el relleu deixa pas a una zona de prats i bosc prou bonic.
Al cap d’uns 45 min/1h de pujada, arribem a la bifurcació del barranc en tres subvalls. Veurem un cartell indicador per si volem prendre el camí de la dreta que s’encara directament cap al refugi d’Ensija. Nosaltres, però, optem pel camí de la vall de l’esquerra, en direcció a la Creu de Ferro i el Serrat Voltor. Important no agafar el camí de la vall del centre, que no porta ni a un lloc ni a l’altre.
Continuem pujant per la canal envoltada de bosc de pi negre. Continuem seguint les marques de PR fins al final del barranc, quan arribarem a un coll envoltat de prats alpins. Des d’aquest punt, si volem encarar el Serrat Voltor, ens desviarem a l’esquerra per un camí poc evident.
Atenció: la pujada al Serrat Voltor està poc fressada, hi hauria dues opcions que són les dues traces marcades amb el GPS: la que remunta per la carena, però que en alguns trams és una mica aèria i força dreta; i l’opció més planera que ressegueix un camí de bestiar. Si optem per la primera opció veurem que el sender en alguns trams es difús i cal que pugem per allà on ens vagi millor. Si seguim el camí que recorre per baix planejant, arribarem a un petit collet des d’on caldrà que trenquem a la dreta i pugem els darrers metres fins al cim sense un camí fressat però sense pèrdua.
Un cop fet el Serrat Voltor (2282 m), tindrem unes bones vistes cap a la banda de Fumanya i el Catllaràs, un sector que des de la Gallina Pelada queda menys visible. Baixem del Serrat Voltor, tornem al coll i continuem per la carena suau fins a un altre coll on trobem la confluència amb el camí que puja de Fumanya. Des d’allà, encarem la suau pujada fins al cim de la Creu de Ferro (2297 m). Com que és una enorme esplanada de prats, podem pujar per on ens sembli i unes fites amb marques de PR ens aniran marcant la ruta a seguir.
Coronem la Creu de Ferro que més que un cim és una enorme esplanada rocosa. Seguim endavant tot fixant-nos en les fites i marques de PR que hi ha cada cent metres aprox. Ara toca baixar fins al coll del Torrent de Pedregoses, des d’on surt el camí que porta al refugi d’Ensija.
Anem baixant suaument pel pla d’Ensija i en menys de mitja hora arribem al refugi. Si volem gaudir d’àmplies vistes, recomanem anar per la carena i així poder contemplar el paisatge del vessant sud de la serra d’Ensija.
Des del refugi, ens trobem amb el camí tradicional i encarem la pujada a la Gallina Pelada, on arribem amb uns 15-25 minuts d’ascens moderat per camí ben fressat. Des del cim més alt de la serra d’Ensija podrem veure bona part del Berguedà, la Vall de Lord i, en dies clars, fins a Montserrat.
Baixem pel mateix camí fins al refugi i des d’allà, prenem el camí que discorre per l’esquerra i que es desvia per baixar pel torrent d’Ensija cap a la Font Freda. El camí és ben fressat i no té pèrdua, amb un descens pronunciat però que ens farà retornar a l’aparcament en poca estona.