Circ de Gavarnie, Sarradets i Taillón

Gavarnie

Si de tot el Pirineu s’hagués de tirar un lloc que representés l’essència de la serralada en la seva màxima expressió, molta gent triaria el circ de Gavarnie. I no és estrany que això sigui així: una vall envoltada per cingles de roca calcària caient a plom des dels 3200 metres fins als 1600 metres del fons de la vall. I com a colofó a aquest amfiteatre de roca gegantí, la Gran Cascada, la més alta d’Europa amb 423 metres de caiguda, deixa anar la seva cortina d’aigua visible des de quilòmetres de distància.

Aquesta ruta passa pels principals atractius del circ de Gavarnie: el camí a la Gran Cascada, el Refugi de Sarradets i la Bretxa de Roland, un impressionant pas natural entre cingles de roca afilats de més de 100 metres d’alçada i que és la porta d’accés a Ordesa i, en el nostre cas, al Taillón, un dels tres-mils més assequibles i amb les vistes més espectaculars del cims de Gavarnie i el Mont Perdut.

Dificultat: mitjana-alta. Ruta amb un fort desnivell acumulat i força llarga. Alguns trams aeris com les Echelles de Sarradets i travessa de neu pràcticament tot l’any.
Desnivell: 1876 metres.
Temps: 1h des de Gavarnie fins la Gran Cascada. Entre 3h i 4h per pujar al refugi de Sarradets. I entre 1h15′ i 2h per coronar el Taillón. Tornada: unes 6 hores per baixar del Taillón a Gavarnie (total: 12h). Temps variables segons si hi ha neu. Es pot partir en dues jornades i fer nit al Refugi de Sarradets.
Quilòmetres: 19 – 20 km.
Variants: si només ens interessa fer el Taillón, podem sortir des d’altres punts: Des del Coll de Tentes, (2208 m) es redueix força el desnivell i la durada (unes 4h fins al cim). SI no volem anar amb cotxe cap a França, es pot sortir des del Refugi de Bujaruelo, al sector aragonès d’Ordesa. Això sí, el desnivell i la durada seran força superiors. Si el que ens interessa és només fer la ruta pel fons de la vall, hi ha diverses rutes circulars molt recomanables. Especialment la que puja al Plateau de Bellevue (camí de retorn de la nostra ruta).
Observacions: el circ de Gavarnie és una de les zones més nivoses del Pirineu. Aquesta ruta només es pot fer a partir del juny (depèn de l’any) i fins a l’octubre. Durant l’hivern hi ha força risc d’allaus i s’aconsella pujar pel Coll de Tentes. La presència de neu és gairebé segura a la pala d’accés a la Bretxa de Roland durant tot l’any, llevat d’alguns estius. Entre juny i juliol, caldrà preveure portar grampons (ocasionalment també a l’agost).


Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)

Recorregut:
Sortim des del poble de Gavarnie (1357 m), situat als peus de l’imponent circ i ja amb unes excel·lents vistes de la Gran Cascada El poble és l’últim punt a on es pot accedir amb cotxe i, per tant, des d’aquí caldrà continuar a peu fins al circ.

Sortim per l’extrem sud del poble seguint una pista paral·lela al riu. Al cap de poc travessem el riu per un pont i ara ens queda a la nostra dreta. Tot aquest tram a l’estiu és una romeria constant de turistes i excursionistes. El camí comença a pujar amb suau pendent i passem per l’interior d’una fageda, on els cartells ens indiquen que hem entrat al Parc Nacional dels Pirineus.

Passada la fageda, se’ns obra davant nostre un gran prat amb unes vistes immillorables del circ de Gavarnie. Seguim endavant i pugem una mica més fins al bucòlic indret de L’Hôtellerie du Cirque, un bar restaurant als peus del gran circ. Des d’aquí, la panoràmica de la Gran Cascada de Gavarnie és espectacular. L’aigua regalima per totes les parets del circ formant diverses cascades que amb el desglaç de principis d’estiu és quan agafen més entitat.

Molts turistes acaben la seva ruta aquí, però nosaltres tot just hem començat. Ens endinsem cap al circ i caldrà que anem prenent vista a la banda dreta del circ que és per on pujarem. Anem a buscar les Echelles de Sarradets, una gran canal que puja en diagonal i que salva un desnivell que, a priori, sembla només reservat als escaladors. Fins que no som ben bé al davant d’aquest punt ens costarà de veure la banda per on hem de pujar.

Pugem per les Echelles de Sarradets, una grimpada espectacular, de bon fer, però amb un pendent considerable. Guanyem desnivell amb poca estona fins a sortir d’aquest pas. Ara ens caldrà continuar per un camí que al cap d’una estona gira cap a l’esquerra i supera algun tram de grimpada sense massa dificultat.

Ja hem superat la part més costeruda de la pujada i ara s’obre davant nostre un enorme llom herbat, amb pendent moderat que va enfilant cap al Refugi de Sarradets. Al cap de poc, començarem a veure la Bretxa de Roland al capdamunt dels cingles i, també ja intuïm el Refugi de Sarradets penjat un tros amunt.

Seguim pujant cap al refugi per pendent moderat en una zona rocosa on fins entrat juliol hi podrem trobar neu (depèn de l’any). Finalment arribem al Refugi de Sarradets i quan girem la vista enrere (si no ho hem fet abans), contemplem un panorama gairebé inigualable, amb el Marboré, els Tres Pics de la Cascada i l’Espalda de Marboré o Épaule dominant els cims, i la Gran Cascada de Gavarnie que surt des de força més amunt d’on vèiem abans.

Del Refugi de Sarradets a la Bretxa de Roland hi ha només una mitja hora. La pujada és dreta i a la darrera pala gairebé hi trobarem neu tot l’any (antigament aquí hi havia la glacera de la Bretxa, ara gairebé extingida).

Travessar la Bretxa de Roland i contemplar les vistes sobre el Parc Nacional d’Ordesa és una experiència inoblidable per qualsevol muntanyenc. Envoltats per cingles de més de 100 metres a banda i banda, no és estrany evocar la llegenda de Roland, que diu que aquest guerrer va obrir aquest pas natural clavant la seva espasa gegant per poder escapar de la batalla de Roncesvalles.

Superada la bretxa veurem molts excursionistes que es desvien cap a llevant, direcció al refugi de Góriz. Nosaltres ara seguirem cap a la dreta, paral·lels a l’enorme penya-segat fins arribar a la Falsa Bretxa o Dit, des d’on ja s’albira el nostre cim. Caldrà flanquejar el famós Dit pel cantó francès. Amb neu, caldrà anar amb compte ja que el pati que hi ha cap al cantó francès és considerable. Una altra opció pujar al Taillón per l’altra banda, en què caldrà baixar de la Bretxa fins a un replà, i des d’allà enfilar cap al cim, amb total seguretat i sense gens d’exposició.

Finalment, només ens quedarà acabar de pujar la darrera pala per coronar el Taillón (3144 m), un dels cims de més fàcil accés de tot el circ de Gavarnie i amb unes vistes immillorables.

Per tornar caldrà desfer el camí passant per la Bretxa de Roland i baixant cap al Refugi de Sarradets. Un cop allà, en comptes de baixar avall, seguirem de pla cap al coll de Sarradets, a 5 minuts del refugi.

En aquest punt és gairebé obligatori girar la vista i contemplar per darrer cop la panoràmica que ens ofereixen el circ de Gavarnie, el refugi de Sarradets i la Bretxa de Roland. A l’altra banda, contemplem el cim del Taillón i als seus peus, la Glacera del Taillón, cada vegada més reduïda.

Baixem seguint el camí en fort descens i al cap d’una estona haurem de travessar una cascada provinent de la neu que es fon de la glacera. Aquest tram està equipat amb una cadena però no presenta massa dificultat (nosaltres ens ho vam trobar cobert de neu encara).

En aquest punt cal estar atents a la desviació, ja que la ruta normal seguiria pels peus del Taillón cap al Port de Bujaruelo, però nosaltres seguirem avall, cap al fons de la Vall de Pouey d’Aspé. El camí va serpentejant a mesura que anem baixant fins anar a trobar el fons de la vall.

Un cop allà ens caldrà ens caldrà travessar el riu per on bonament puguem, i és molt probable que ens haguem de descalçar a principis de temporada amb el desglaç. A partir d’aquest punt, només ens caldrà seguir el camí de retorn a Gavarnie que va planejant fins al Plateau de Bellevue, un mirador excepcional de tot el circ de Gavarnie dominat per la Gran Cascada.

Finalment, baixem del Plateau de Bellevue per un camí serpentejant fins arribar en menys d’una hora al poble de Gavarnie, no sense abans tornar a girar la vista i quedar novament bocabadats tot contemplant la Gran Cascada i el circ de Gavarnie.