Regió d’Agulles de Montserrat i Roca Foradada

image_pdfimage_print

Montserrat3

Tot i que Montserrat no faci més de 12 quilòmetres de llarg, el tipus de paisatges que hi podem trobar canvia completament en poca distància. La regió d’Agulles és una de les zones amb les formacions més curioses. Els noms de les agulles ens ho revelen: la Nina, el Lloro, el Bisbe… Aquesta ruta dona la volta a aquesta regió i culmina la caminada pujant a la Roca Foradada.

Dificultat: baixa. És una ruta curta, de pocs quilòmetres, però té dos punts en què caldrà fer servir les mans: a la Portella (cap complicació) i la pujada a la Roca Foradada (precaució si està moll).
Desnivell: 493 m
Temps: unes 3h i mitja
Quilòmetres: 8-9 km.
Variants: la ruta que proposem per la regió d’Agulles és la més planera. Però hi ha una altra opció que segueix totes les agulles des de la Portella i fins al Pas del Príncep i que és realment espectacular però també molt abrupte, amb tres cordes i un constant pujar i baixar. Des del Refugi Vicenç Barbé també es pot enfilar la canal Ampla i passar pel Portell Estret, força dret. Evidentment, podríem allargar la ruta per la regió dels Ecos fins al Portell del Migdia i passant pel Montgròs (caldrà sumar unes 3-4 hores a la ruta).


Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)

Recorregut:
Sortim des de Can Maçana, un ampli aparcament i àrea d’esbarjo de fàcil accés des del Bruc o des de Sant Salvador de Guardiola. El camí comença amb una primera pujada que ens farà escalfar els motors i començarem a veure el perfil serrat de la regió d’Agulles i la Roca Foradada. A l’esquerra trobarem un mirador amb una gran panoràmica sobre el pla de Bages.

En qüestió d’uns 20 minuts arribem a la cruïlla amb el camí que porta a Sant Pau Vell, una antiga ermita en ruïnes que visitarem a la tornada. Nosaltres seguim endavant i passem pel Coll de Guirló, un nou punt de confluència amb el camí que ve del Bruc i la ruta que va cap a la Portella, que agafem poc després de passar per aquest coll (indicat).

Agafem, doncs, la desviació de la dreta i en uns 10-15 minuts i amb una suau remuntada arribem a la Portella, porta d’entrada a la regió d’Agulles de Montserrat. En aquest punt trobarem una grimpada interessant. Es tracta d’una pujada de I grau que no presenta dificultat. És l’únic tram tècnic que trobarem fins a la Foradada.

Des del capdamunt de la Portella ja tindrem una interessant vista de la regió d’Agulles de Montserrat. Des d’aquí veurem diversos camins que es desvien a l’esquerra i que s’enfilen cap als peus d’aquestes agulles, però en el nostre cas ara baixarem pel camí més evident que va serpentejant per dins del bosc d’alzines.

Ben aviat ens fixarem amb el Refugi Vicenç Barbé, col·locat entremig d’aquest entorn de muntanya i al qual hi arribarem en uns 10-15 minuts més després d’una pujada suau. Seguim enllà i tornem a endinsar-nos en un dens alzinar amb molt d’encant i molt ben conservat. Som al començament de la canal Ampla i ben aviat trobarem la desviació que ens portaria fins al Portell Estret. El deixarem per un altre dia. Amb aquesta ruta també ens podríem acostar fins als peus de les Agulles i recórrer el camí que dóna la volta a la regió.

Nosaltres seguim enllà i continuem el camí en direcció al Pas del Príncep, on arribarem després d’uns 20 minuts de caminada amb una mica de pujada abans d’arribar al coll. Des d’aquest punt, tindrem una bona panoràmica de tota la zona occidental de Montserrat, amb vistes també cap a la regió dels Ecos.

Des del Pas del Príncep el camí va girant en direcció Nord tot planejant per anar a buscar el Coll de Porc, en qüestió d’uns 15-20 minuts més. Aquest punt és un dels passos més assequibles per travessar del vessant nord, sota els cingles, cap a la part alta de la muntanya encarada al sud. Des d’aquí podem enfilar ja el camí de tornada o fer com nosaltres i caminar uns 15 minuts més per trobar el Coll del Miracle i, més enllà, la Balma de les Pruneres, una de les balmes més espectaculars que trobem en aquest sector de Montserrat.

Ara sí, girem cua i tornem al Coll de Porc. Agafem el camí que travessa al vessant nord i que comença passant per un tram entre cingles molt espectacular. Després d’un tram de baixada suau, el camí es troba amb el que procedeix del Portell Estret, que s’alça ben vertical a sobre nostre. A partir d’aquest punt, comencem a baixar per un camí serpentejant fins a perdre força desnivell en poca estona.

Arribem al GR que travessa Montserrat pel vessant nord, sota els cingles, i davant nostre s’alça la Roca Foradada. Per pujar-hi, primer cal vorejar-la i passar per sota la Cadireta, en una vista realment espectacular d’aquest monòlit de pedra que s’alça sobre nostre i que queda literalment “penjat” al buit.

Passat aquest tram, veurem que surt un camí a mà esquerra amb unes pintades que indiquen la Roca Foradada. Comencem la pujada per arribar-hi, amb força pendent i per un terreny esmolat que ens farà anar en compte, sobretot en baixar. Al cap de poc arribarem al fantàstic forat a la roca que ens farà alçar la vista

Tornem avall i anem a buscar el GR; baixant amb compte en els trams més drets. Un cop al camí, sols ens caldrà reprendre’l i seguir en suau descens fins arribar de nou al Coll de Guirló. Aquest cop sí, agafarem la desviació a l’esquerra per pujar a l’ermita de Sant Pau Vell, on arribem en menys de 10 minuts.

Des d’aquest punt, la vista és espectacular: es veuen bona part del serrat de la Portella, la paret d’Agulles i la Roca Foradada en un perfil arrodonit que ens pot recordar a les escates d’un drac. Molt recomanable és també la pujada al Turó de la Guàrdia, on antigament hi havia hagut un castell. Des d’aquí dalt, tindrem una vista més aèria de Montserrat. L’ascens comença des de darrere de l’església de Sant Pau Vell i té algun tram una mica dret on ens caldrà grimpar.

Tornem avall i anem a buscar el camí original per reprendre la marxa cap a Can Maçana, punt final d’aquesta ruta per la regió d’Agulles de Montserrat.