Sovint eclipsat pels seus veïns més alts (el Cadí i la Tosa d’Alp), el Moixeró és una serra que hem travessat molts cops pel Túnel però que val molt la pena descobrir des de les alçades. Una ruta amb un desnivell exigent i unes vistes fantàstiques de l’Alt Berguedà i de la Cerdanya.
Dificultat: mitjana. Cap dificultat tècnica però un desnivell important.
Desnivell: 1377 metres acumulats de pujada.
Temps: entre 5 i 6h
Quilòmetres: 14 km
Variants: El Penyes Altes també es pot fer des del vessant nord, per la Cerdanya. A banda d’això, podeu trobar que és habitual que a la baixada, des del punt del waypoint “Roques Negres – bifurcació”, es prengui el camí de la dreta i es baixi pel Coll d’Escriu. Igualment, el Moixeró es pot resseguir amb la ruta de Cavalls del Vent o es pot realitzar una circular cap a la Tosa o fins al Coll de Jou ambuna ruta força més llarga.
Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)
Recorregut
Sortim des del pont de Gréixer, en què no hi trobarem cap pont, sinó una cruïlla de la carretera de Coll de Pal amb la pista que puja a Gréixer. Aquesta pista està tancada al trànsit i per això haurem de començar des de peu de carretera.
Comencem remuntant aquesta pista fins arribar a les proximitats de Gréixer en qüestió d’uns 10-15 minuts. Com veureu, es tracta d’un nucli molt petit amb quatre cases i una església dedicada a Sant Andreu. Seguim la pista enllà fins a trobar un pal indicador (waypoint Desviació GR) en què prenem el camí de la dreta i passem per sobre del nucli de Gréixer.
Al cap de poc, agafem el camí que remunta cap a la canal de la Serp (indicat). Està marcat amb traces de pintura groga i força fites, amb la qual cosa no tenim cap risc d’equivocar-nos. Comencem a pujar amb decisió i anirem fent pujada constant durant tota la ruta.
Primer passarem per un tram de bosc de pi roig. Al cap d’uns 10 minuts, arribem a una zona rocosa en què el camí gira a la dreta i remunta serpentejant aquest tram de roca. Si aneu seguint les fites, no hi ha pèrdua, però podeu pujar per on us vagi millor. Superat aquest punt trobarem una roureda jove, on podrem comprovar el desnivell guanyat.
El camí va pujant, sense treva i guanyem alçada amb poca estona. Arribats a aquest punt el camí es va enclotant tot anant a buscar la canal de la Serp. Al fons d’aquest clot comencen a aparèixer els primers faigs de la fageda de la canal de la Serp. Quan arribem a la canal, comencem a serpentejar (mai millor dit), per un camí que va salvant el fort desnivell amb petites llaçades. Fins aquí ja portarem uns 3 quilòmetres i uns 500 metres de desnivell.
Al final de la canal de la Serp el camí gira cap a l’est i travessa una petita tartera. Després d’un suau planeig, el camí torna a enfilar-se pendent amunt fins a situar-se sota les grans roques del Penyes Altes del Moixeró.
Tornem a travessar la tartera per la part superior. En aquest punt serà inevitable alçar el cap amunt per contemplar aquesta muralla de roca que tenim sobre nostre. I si ens fixem cap a la dreta, sobre els cingles veurem un curiós pont de roca. Cap endavant, divisem clarament el coll herbat cap on es dirigeix el camí: el collet Raset. Per guanyar-lo, el camí va serpentejant entre prats fins assolir el collet Raset (2056 m) des d’on veurem la Cerdanya per primera vegada en el recorregut.
A partir d’aquí, prenem el GR 150-1 cap a la dreta, tot resseguint la carena del Moixeró en direcció al Penyes Altes. Aquest tram, també és per on passen els Cavalls del Vent. El camí comença planejant però més endavant torna a enfilar-se i remunta un tram de grimpada fàcil. Seguim amunt i encarem la part final de la pujada amb una grimpada una mica més dreta però que podem superar sense gran dificultat. Finalment, arribem al replà del cim del Penyes Altes (2.276 m), on gaudirem d’una fantàstica panoràmica cap als 4 costats.
Baixem pel mateix camí fins a tornar al collet Raset. A partir d’aquí, seguim el camí de vaques evident pels prats del Pla de Moixeró. El cim del Moixeró (2.090 m) sobresurt a l’esquerra del prat. Sols ens cal desviar-nos del camí per coronar fàcilment aquest cim que dóna nom a la serra.
Baixem del Moixeró i ho podem fer directament per la carena, fins a trobar el Coll de Moixeró. En aquest punt, travessarem una tanca i agafarem el camí que baixa cap al vessant berguedà en direcció Sud-Est (veurem clarament un camí que baixa cap a l’esquerra). A partir d’aquí seguirem marques vermelles fins a la bifurcació de les Roques Negres.
Comencem un pronunciat descens per una zona amb fort desnivell i una gran amplitud de mires cap al fons de la vall. El camí baixa serpentejant en alguns punts i està una mica desgastat, però el podrem fer bé. Al cap d’una estona, arribem al coll de la Cabrera, després d’una petita pujada. Travessem el coll, seguim les marques vermelles i ara baixem fort per una zona de pins i roures serpentejant. El camí pot desdibuixar-se per les fulles dels roures, però si anem seguint el punt més evident, no té pèrdua.
Després de passar per sota d’un pi tombat en forma d’arc, arribem a un petit replà on trobem la desviació del nostre camí. Si seguíssim en direcció Sud, aniríem al coll d’Escriu, però nosaltres girem a l’esquerra, deixem les marques vermelles i seguim un camí que baixa fort amb l’acompanyament de diverses fites.
Al cap d’una estona, el camí planeja per trobar la Font de la Cabrera, punt on podrem agafar aigua. Seguim endavant fins al coll de l’Avet i continuem planejant amb suau baixada, mentre sobre nostre s’aixequen les impressionants parets del Moixeró. El camí va a trobar un antiga pista forestal que ens farà perdre desnivell amb àmplies llaçades fins arribar al fons de la vall.
Un cop a baix, sols ens caldrà continuar la pista fins a Gréixer, a la bifurcació del principi i acabar de desfer la ruta fins al cotxe, en una circular original i amb un desnivell considerable per la serra del Moixeró.