A l’ombra del Pedraforca, la Serra d’Ensija ens ofereix un excepcional caminada per les alçades berguedanes entre boscos de coníferes, prats alpins ben verds i vistes als quatre cantons des del cim de la Gallina Pelada, punt culminant de l’excursió.
Dificultat: fàcil-mitjana. Cap dificultat tècnica, només fort pendent de pujada
Desnivell: 705 metres (pujada)
Temps: entre 3h i 4h, a ritme àgil 2h
Quilòmetres: 7 km
Variants: La Gallina Pelada també es pot fer des del vessant sud, sortint de Peguera o des del coll de la Creu de Fumanya,amb possibilitat de fer ruta circular. Igualment, pel vessant nord també es pot pujar pel barranc de les Llobateres, amb un pendent més moderat que el torrent de la Font Freda, i completar la circular baixant per la Font Freda. Si es volen fer més cims, una bona opció és fer tota la serra d’Ensija fins a la Creu de Ferro i al Serrat Voltor, amb vistes excel·lents cap a l’est.
Descarregar la ruta pel GPS (Wikiloc)
Recorregut
Sortim des del petit aparcament que hi ha al costat de la Font Freda. A l’hivern, amb raquetes de neu, molt probablement haureu de sortir des del parc de la Palomera i caldrà que sumeu uns 20 minuts més a la ruta.
Al costat de la carretera surt el camí escalonat fins a la Font Freda. Aquest és un bon parador, per la qual cosa podeu quedar-vos-hi a dinar en baixant. Des de la Font, sortim cap a la dreta seguint marques de PR per un camí que puja per entremig del bosc.
Al cap d’uns pocs minuts, arribareu al torrent de la Font d’Ensija, una zona més pedregosa que nosaltres seguirem remuntant amunt per un lateral. El camí voreja la zona més pedregosa i va pujant decididament. Guanyem força desnivell en poca estona, i veiem a la dreta el petit torrent de la Font d’Ensija. El camí en alguns punts fa petites llaçades per salvar el desnivell, tot i que podem pujar per on ens vagi millor, amb precaució ja que hi ha algun tram una mica gastat. A l’hivern, amb neu, tot aquest tram sol estar força glaçat.
Seguim amunt, amb alguna revoltada més (tot indicat amb traces de PR) i després d’una llaçada, el camí gira cap a l’esquerra i deixem el torrent enrere per començar a remuntar per una zona en què el bosc comença a clarejar i deixar pas als prats alpins. Davant nostre, la panoràmica del Pedraforca és magnífica, amb una vista a la qual estem poc acostumats a veure. Mirant avall, veurem com hem guanyat desnivell en poca estona.
Després d’un parell de llaçades més, arribem a un gran pla en pujada anomenat “les Planelles“. Des d’aquí tindrem una bona visió del camí que ens queda per recórrer: a la dreta veurem el cim de la Gallina Pelada i, davant nostre, els pendents que en queden fins arribar al refugi.
Seguim amunt pel camí evident i remuntem un turó rocós pel cantó dret. Després, el camí va enfilant-se més cap a l’esquerra per anar a buscar un petit torrent. Finalment, arribem als plans d’Ensija, on hi ha un cartell indicador. Seguim direcció sud i el camí va girant cap a l’oest fins arribar al refugi d’Ensija.
Des d’allà, el cim és a una mitja hora, a ritme àgil uns 15 min. Només ens cal seguir el camí que surt darrere del refugi, remuntar una zona d’arbres fins a un petit collet, i des d’allà acabar d’arribar al cap de la Gallina Pelada o cap Llitzet, punt culminant de la Serra d’Ensija.
Des del cim tindrem una fantàstica panoràmica de tot el Berguedà i la Vall de Lord, amb el Pedraforca dominant el vessant nord i Montserrat divisant-se al sud. Per tornar, desfarem el mateix camí.