Les rutes més clàssiques per pujar a la Gallina Pelada parteixen del vessant nord. Tanmateix, després d’haver-hi anat més d’un cop, de ben segur que tindrem ganes de tornar al cim però buscant noves rutes. Des del pla de la Creu de Fumanya i per Peguera poden ser dues molt bones alternatives que ens permetran conèixer una “altra” Serra d’Ensija, la del vessant sud.
Dificultat: mitjana. Hi ha un punt amb el camí perdedor (marcat amb waypoint) que es pot salvar si us desvieu abans per una pista forestal a l’esquerra. Hi ha un tram de grimpada de pujada però és senzilla. Si està moll, pot presentar algun problema a la baixada (recomanem pujar per aquí)
Desnivell: 962 metres de pujada acumulada
Temps: entre 4h i 5h, segons ritme. Sense el cim de la Creu de Ferro, 30 min menys.
Quilòmetres: 12,7 km
Variants: La Gallina Pelada es pot fer pel vessant nord, pujant per la Font Freda o bé pel barranc de les Llobateres. Pel vessant est, també es pot pujar des del jaciment de Fumanya. Des del vessant sud, podeu completar la ruta passant per Peguera o bé, si voleu evitar-vos el camí perdedor, fent una petita desviació en el punt indicat.
1. PER LA PISTA FORESTAL
Descarregar la ruta pel GPS (Wikiloc)
2. PER LA PISTA FORESTAL EVITANT EL TRAM PERDEDOR
(petita desviació en baixant pel Torrent de les Pedregoses)
Descarregar la ruta pel GPS (Wikiloc)
3. PER PEGUERA
Descarregar la ruta pel GPS (Wikiloc)
Recorregut
Sortim des de l’esplanada de la Creu de Fumanya (al trencant on surt la pista cap a Peguera). Deixem el cotxe aquí i seguim per la pista forestal que surt a la dreta de la carretera i comença a pujar. Durant el primer tram d’aquest recorregut, anirem seguint aquesta pista forestal que puja suaument durant uns 20 minuts. Just poc després de començar, veurem el sender que surt a mà dreta i que és per on tornarem.
Al cap d’uns 20 minuts d’haver iniciat la marxa, trobarem una desviació de camins amb dues fletxes blaves. La pista de l’esquerra va avall i està més fressada, però jo aquí segueixo la de la dreta basant-me en el track que m’havia descarregat. Indubtablement, és millor perdre una mica d’alçada i seguir per la pista de l’esquerra, ja que el camí és ben evident. Anireu baixant suaument fins a trobar la pista forestal que ve de Peguera i que és el GR-107 (Camí dels Bons Homes)
Si seguiu pel camí de la dreta, veureu que al cap de poc deixa de ser pista i esdevé corriol. En un primer tram està ben fressat i és fàcil de seguir. Després, arribareu a un prat i el camí, de sobte, desapareix. Travessem el prat i veiem marques de color blau, però si les anem seguint, ens desviarem cap a una zona de boixos perdedora. Així que, en aquest punt, és millor mirar el GPS i intentar reconèixer el camí que apareix al TopoPirineos i que va en suau baixada. Cal dir que aquest tram està bastant desdibuixat i té alguns punts perdedors. Al final de tot, arribareu a la mateixa pista que ve de Peguera, però bastant més amunt que per l’altra opció.
Un cop a la pista forestal, ja no hi ha pèrdua. Seguim endavant pel GR-107 i veiem davant nostre la Roca Gran del Ferrús, una imponent cinglera que domina el vessant sud de la Gallina Pelada i que és un autèntic repte pels escaladors.
Al cap d’una estona, arribem a la Casa del Ferrús, que dóna nom a les cingleres de la zona. Deixem la pista i prenem un corriol pel costat de la casa. A partir d’aquest punt, comencem a pujar fins arribar als peus de la Roca Gran del Ferrús. En aquest punt, val la pena aixecar el cap amunt.
Voregem la roca pels seus peus, travessem una petita tartera i ara enfilem la Canal Gran. Aquí la pujada s’intensifica i guanyem alçada i vistes en poca estona. A mitja canal, el GR va anant cap a la banda esquerra. Si no us desvieu aquí, ho haureu de fer més amunt, a la part final de la canal.
Arribem al coll de l’Estret i davant nostre s’albira tot el Solsonès i el Port del Comte. Precisament, compte aquí de no seguir endavant ja que ens hem de desviar a la dreta. Deixem el GR i enfilem costes amunt seguint fites primer i traces vermelles després. Aquest és el tram més costerut de pujada.
El camí deixa pas a la zona de roques de “Les Llosanques” on ens ajudem amb les mans en algun punt, sense cap dificultat. Només pot ser delicat si està moll o ha plogut i anem de baixada. De pujada, cap problema.
Seguim les marques vermelles fins arribar a la Roca Blanca (2.290 m), des d’on veurem per primera vegada el Pedraforca i el Cadí. Un cop aquí, anirem seguint la carena amb el camí marcat i fitat fins arribar a la Gallina Pelada. Els darrers metres passen per un tram rocós sense quasi dificultat.
Coronem el Cap de la Gallina Pelada o Cap Llitzet (2.321 m) i, després de veure les vistes, baixem ara en direcció al Refugi d’Ensija. En menys de 15-20 minuts hi som i aquí podem aprofitar per fer una parada. Seguidament, prenem el camí que surt per la dreta (el de l’esquerra porta a la Font Freda) i travessem el Pla d’Ensija en suau pujada fins al Coll del Torrent de les Pedregoses.
Un cop aquí, podem triar si fer el cim de la Creu de Ferro (2.297 m) o si tirar avall. Fer aquest cim ens suposarà una mitja hora més (entre anar i tornar). Per arribar-hi, només cal seguir les marques de PR fins arribar a la creu, que ara és d’alumini.
Des del coll, veiem el torrent per on ens disposem a baixar. Seguim unes estaques per prendre el camí i comencem a baixar amb fort desnivell. Baixem durant molta estona i perdem alçada ràpidament. Seguim sempre pel barranc pronunciat.
Ja bastant avall, travessarem una pista forestal i continuem pel corriol avall. Un tros més avall, trobarem que el camí es bifurca en dos (waypoint). Aquest punt ens pot despistar ja que el camí més ràpid és el de la dreta, però la fita és a l’esquerra. Tots els camins porten al mateix lloc, però el de la dreta és més ràpid. Travessem altre cop la pista forestal i una clariana on hi passa una línia elèctrica i finalment trobem el camí per on hem pujat al matí. Arribem de nou al Pla de la Creu de Fumanya en menys de 5 minuts.