Tan bonica com desconeguda, la Serra del Verd passa força inadvertida al costat d’un reclam turístic tan conegut com és el Pedraforca. Precisament això pot fer que sigui un dels itineraris més interessants que podem fer a la vall de Gósol i que, a més, té unes panoràmiques excepcionals de la cara oest del Pedraforca, però també, de la serra del Cadí i de la Vall de Lord.
Dificultat: fàcil-mitjana. Cap dificultat especial, només fort pendent de baixada
Desnivell: 801 m de pujada
Temps: entre 3h30′ i 5h, segons parades. Parcials: 2h-2h15′ fins al Cap del Verd (35′-45′ min fins a Coll de Mola, uns 45′ fins al Collet del Pla de la Font i uns 45′ fins al cim). De baixada, 15-20 min fins al coll dels Belitres, uns 25-30 min pel Torrent Fosc i 55 min-1h fins a Santa Margarida per pista.
Quilòmetres: 12,7 km
Variants: La Serra del Verd té dos itineraris clàssics: des de Gósol o des de La Coma (Vall de Lord), força més llarga i amb més desnivell. Igualment, un cop dalt, també es poden fer els altres dos cims de la serra: el Cap de Prat d’Aubes i el Cap d’Urdet. Altres alternatives podrien ser fer els Clotarons des del Coll de Josa o bé començar des de Gósol en comptes des de Santa Margarida. Una bona opció també és fer-ho amb raquetes de neu.
Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)
Com arribar-hi:
Des de l’entrada de Gósol, trenquem a l’esquerra en direcció a “El Vert”. Seguim per una pista que voreja el turó del Castell de Gósol pel sud. Al trencall de la Font de Torrentsenta, seguim a la dreta, direcció al Verd. Després d’un parell de revolts de 180º veurem el trencant que puja a l’ermita de Santa Margarida.
Recorregut:
Comencem des de l’ermita de Santa Margarida amb el camí amb marques del GR-150 (la Volta al Cadí), que seguirem fins al Coll de Mola. En aquest primer tram de pujada, el corriol es creua fins a 5 vegades la pista forestal que puja al mateix coll, fent drecera i estalviant-nos les llaçades. El camí no té pèrdua, està ben indicat amb els senyals del GR i salva uns 300 metres de desnivell..
Al cap d’una mitja hora, el camí gira a l’esquerra i segueix per una antiga pista forestal, paral·lela a la pista que ens hem anat trobant abans i que passa per sobre. Totes dues carreteres, ens porten al Coll de Mola, on creuem una línia d’alta tensió i veiem tres pistes que surten del coll cap al sud. Seguim per la del mig, la que puja més directa, ja que la de l’esquerra fa una mica de volta i la trobem més amunt.
Arribem a la confluència entre les dues pistes. Des d’aquí, podríem seguir bosc amunt fins arribar als plans de la Carena del Verd, però desconec si hi ha un camí ben fressat. Per això, seguim per la pista que voreja la serra pel vessant occidental i va pujant molt més suaument.
Al cap d’uns 15 minuts, arribem al Portell de l’Ós, on se’ns obren les vistes cap al Port del Comte gràcies a unes tales forestals que hi han fet. Creuem una tanca de la pista i la seguim una estona més. 15 minuts més enllà, seguim la pista recta i evitem una desviació a la dreta que ens faria donar més volta.
Passem prop d’un tancat i un abeurador per a les vaques i seguim pujant per l’esquerra fins arribar al Collet del Planell de la Font. Ja som a la Carena del Verd i les vistes des d’aquí cap al Pedraforca i la vall de Gósol són fantàstiques.
Ara ens toca enfilar la pujada fins al Cap del Verd. Anirem seguint antigues pistes i camins de vaques, tot i que podem passar per on ens sembli millor. En algun punt ens podem estalviar les marrades de la pista tirant recte amunt (veurem una fita al costat d’un senyal de Reserva Nacional de Caça).
Arribem a un gran pla, el Prat d’Aubes, i des d’aquí veiem el Cap del Verd a la dreta. Podem anar pujant sense camí progressivament fins al cim o bé podem seguir la pista fins prop del coll dels Belitres des d’on hi ha un pas per creuar el filat i unes estaques grogues ens van donant l’orientació per pujar fins dalt. En el nostre track, el camí de pujada va “camp a través” i el de baixada segueix per aquests punts marcats fins a la pista. Al vostre gust.
Coronem el Cap del Verd que és una gran esplanada amb dos panells-miradors per contemplar l’àmplia panoràmica que tenim des d’aquí dalt. Cap al sud, fins a Montserrat; cap al nord, tot el Cadí. I a banda i banda, el Pedraforca i el Port del Comte.
La baixada, per fer la ruta circular optem per anar pel Torrent Fosc fins a una pista forestal. Primer, anem fins al Coll dels Belitres i, des d’aquí, comencem a baixar per la torrentera amb fort desnivell. No hi ha un camí ben fressat però anem seguint pel fons del barranc. En algun punt veurem una mica de camí i, sobretot a baix, veurem un corriol cap a l’esquerra que se’n va del barranc per anar a un altre però la baixada, si fa no fa és similar (veureu el track aquesta petita part de desviació que vam seguir).
Al final del Torrent Fosc, trobem un mur de contenció d’allaus i prenem la pista que ens retornarà al nostre origen. Durant uns 45 minuts ben bons anirem resseguint les petites fondalades que fa la serra fins a retrobar la pista del Coll de la Mola. En aquest punt, la seguim cap avall i al cap de mig quilòmetre veiem un rètol i una pista a l’esquerra que ens retorna a Santa Margarida en 5 minuts.