Els estanys de la Pera és un dels indrets imprescindibles per visitar a la Cerdanya catalana. Els cims del Perafita i el Monturull (també anomenats Tossal de Truites i Torre dels Soldats pel costat andorrà), són uns excel·lents miradors de la vall, així com de la munió de cims que s’alcen cap a Andorra i al Pallars. Aquesta fàcil circular permet completar els dos cims en una matinal completa.
Dificultat: fàcil
Desnivell: 821 metres de pujada acumulada
Temps: entre 4h i 5h30′, segons ritme, amb mitja hora d’esmorzar.
Quilòmetres: 10,3 km
Variants: Tots dos cims també es poden fer des de la vall del Madriu (Andorra) en una ruta força més llarga i amb el doble de desnivell. Una altra opció és pujar per la Rabassa, també a Andorra, i carenejar pels Pics Negre i d’Urgell fins al Monturull, també factible en raquetes.
Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)
Recorregut:
Sortim de l’aparcament de les Pollineres, on hi trobarem un petit refugi lliure. Per arribar fins aquí, cal agafar una pista forestal d’uns 6 quilòmetres, des de l’Estació d’esquí nòrdic d’Aransa, normalment en estat correcte, amb una mica de compte per les pedres.
Des de les Pollineres, comencem a pujar suaument en direcció als Estanys de la Pera i al refugi, on arribarem en uns 30-45 minuts. Per arribar-hi, seguim el camí amb marques de GR i també marques grogues de les pistes d’Aransa, tot i que també tenim l’opció d’anar serpentejant per la pista forestal, amb força més estona.
A mig camí ens trobarem amb un prat en què el sender es decanta cap a la dreta, en tot cas sempre està indicat, molt freqüentat i no hi ha pèrdua. Més amunt, trobem una bonica cascada i al cap de poc, arribem de nou a la pista forestal davant de l’Estany Petit de la Pera.
En aquest punt, podem triar per on començar. Nosaltres vam anar primer cap al Pic de Perafita i després vam fer el Monturull. L’ordre és indiferent. Si trieu anar al Perafita primer, continuem seguint les marques del GR que ara es desvien cap a la dreta (pal indicador), deixen la pista i pugen cap al Refugi dels Estanys de la Pera.
Des d’allà, seguim en suau remuntada fins a un ampli prat, els Clots del Port, on hi ha una zona amb algunes torberes. En aquest punt, nosaltres fem una drecera i enfilem recte (assequible) fins a retrobar el sender un centenar de metres més amunt. Si voleu seguir el GR, caldrà que als Clots del Port us aneu fixant amb les marques que es desvien cap a la dreta per pujar suaument.
Retrobem el GR un tros més amunt i enfilem els darrers metres fins al Coll de Sant Vicenç i el Port de Perafita. Des d’aquí divisem per primera vegada el vessant andorrà i alguns cims emblemàtics com el Comapedrosa i la Pica d’Estats.
Girem ara a l’esquerra, deixem els senyals de GR i continuem per la carena per un camí evident que va enfilant sense estridència fins assolir el cim del Perafita (2.753 m). Des d’aquí, gaudim de l’àmplia panoràmica a banda i banda i ens mirem fit a fit amb el Monturull, el proper objectiu.
Per assolir el Monturull ens caldrà primer davallar uns 180 metres fins al coll de Claror. El descens és moderat i en algun punt ens ajudarem amb les mans per baixar, però sense dificultat. Des del coll, podríem tornar avall fins als Estanys de la Pera, però ja que som aquí, remuntem uns 200 metres fins al cim, amb alguna petita grimpada de poca dificultat.
Coronem el Monturull (2760 m) i ara divisem l’àmplia perspectiva cap a l’Alt Urgell, la carena del Pic Negre a la Rabassa i tot el Cadí. Comencem la baixada per la Serra Airosa, baixant suaument fins al coll del Monturull. Aquí veurem com hi ha traça per baixar pel dret per una tartera, però nosaltres optem pel camí normal.
Seguim per la carena fins arribar a un petit cim i des d’allà, girem a l’esquerra seguint les fites que ens portaran a trobar el camí de baixada. Al cap d’uns 200 metres, el camí fressat gira cap l’esquerra i baixa sense estridència fins a la Bassa de Claror, un petit oasi enmig d’un terreny esmolat i rocós.
Continuem la baixada i ara seguim el petit torrent que baixa cap a la dreta i davallem per l’ampli prat del Clot de la Claror. Podem baixar per on ens sembli, però les fites van pel costat del torrent. Aquest tram no hi ha un camí fressat, però no té pèrdua, passem per on vulguem.
Seguim les fites per trobar el camí que ens portarà a l’Estany Gran de la Pera en suau descens entre arbustos i pins negres. Des de l’Estany Gran, baixem cap a l’Estany Petit on reprenem la pista forestal que porta a les Pollineres. Des d’aquest punt, desfem el mateix camí de pujada pel GR-11 fins arribar, de nou, a l’aparcament.