Tuc de Ratera des de l’Estany de Sant Maurici

Pujada al Tuc de Ratera, un dels cims més senzills i amb millors vistes a la zona de Sant Maurici del Parc Nacional d’Aigüestortes.

Dificultat: mitjana. Cim fàcil però terreny d’alta muntanya. Darrer tram d’accés al cim costerut.
Desnivell: 1051 metres.
Temps: 1h 20′ fins a Amitges i entre 1h45′ i 2h fins al Tuc de Ratera. Unes 3h de baixada (total: 6h-6:30h)
Quilòmetres: 14 km.
Variants: Si no es volen agafar els taxis 4×4 d’Espot, es pot començar des de l’aparcament del Prat Pierró, a l’entrada del Parc Nacional, i caldrà afegir-hi 1h15′ tant de pujada com de baixada. A banda d’això, la pujada tant la podem fer per la vall de Ratera com per la coma d’Amitges, tot i que fer la volta circular pot ser més interessant. A més, podem fer nit a Amitges (molt bon menjar).
Observacions: Possibilitat de trobar-s’hi congestes de neu fins ben entrat juliol (depèn de l’any). Fins a finals de juny, en funció de la neu, l’ús de grampons és recomanable, però no imprescindible si hi ha bona traça.

Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)

Recorregut:
Realitzem l’ascensió des de l’Estany de Sant Maurici, al qual s’hi pot arribar amb els taxis 4×4 d’Espot. Si es vol estalviar això, caldrà sortir a peu des de l’aparcament de Prat Pierró i sumar-hi entre 1h i 1h30′ al temps de pujada.

Des de Sant Maurici, pugem en direcció al Refugi d’Amitges per la pista. Es pot fer en 1h15′ – 1h30′ min perfectament. Ruta senzilla, sense cap complicació, molt freqüentada a l’estiu, i apta amb raquetes a l’hivern. Seguirem sempre la pista forestal que surt a la dreta de l’Estany de Sant Maurici i després d’un parell de revolts, enfila paral·lela a la muntanya fins a l’Estany de Ratera. Durant el recorregut tindrem diversos trams amb vistes excepcionals als Encantats.

Al cap d’uns 25 minuts trobem un camí que puja des de la Cascada de Ratera. Aquesta és una altra opció de pujada si no hem visitat mai aquest espectacular salt d’aigua. Es tractaria de seguir el camí que surt paral·lel des de l’Estany de Sant Maurici i que, després de travessar un bosc de bedolls, arriba als peus de la cascada i remunta pel lateral.

En uns 35-40 minuts arribem a l’Estany de Ratera, un dels més bonics de tot el Parc Nacional. És un dels pocs que no ha estat ampliat amb una presa hidroelèctrica i, per això, conserva tot el seu encant natural. Al final de l’Estany de Ratera podem prendre la desviació cap al Mirador del Parc, que en 15 minuts ens aproxima a una talaia d’excel·lents vistes dels Encantats i l’Estany de Sant Maurici. (al track del GPS no hi vam anar).

Des del final de l’Estany de Ratera trobem una cruïlla de camins: podem continuar per la Vall de Ratera i encarar-nos ràpidament cap al cim, o bé passar per l’Estany d’Amitges i gaudir d’una de les millors panoràmiques de les Agulles d’Amitges i els Encantats.

Nosaltres optem per aquesta darrera opció i seguim la pista forestal que en uns 35-40 minuts ens atansa al Refugi d’Amitges, situat al costat de les magnífiques Agulles d’Amitges. Val la pena acostar-se fins a l’Estany d’Amitges per veure-les reflectides sobre les aigües del llac i contemplar els Encantats a l’altra banda de la vall.

Des del Refugi, seguim la ruta dels Carros de Foc i les marques del GR direcció al Port de Ratera. Travessem per la dreta l’Estany de Barbs (sobre el refugi) i enfilem la carena del nostre davant, sense més dificultat que alguna congesta de neu si hi anem a principis de temporada.

Després seguim sense guanyar altura fins a coincidir amb la ruta de baixada que passa per la Vall de Ratera. Ben aviat, trobem l’Estany del Port de Ratera i just a sobre, el Port del mateix nom, partió de les valls de Ratera, Saboredo i del Circ de Colomers. En tot aquest tram trobarem marques de GR i el camí molt fressat.

Des del Port, sortim a mà esquerra i anem seguin el camí amb fites que remunta fins al cim del Tuc de Ratera. El camí és costerut i la pujada, en alguns punts és “pujada penosa”, però un cop dalt, les vistes recompensen l’esforç fet, si la boira ens ho permet.

De baixada, tornem per la Vall de Ratera seguint les marques del GR. A principis d’estiu pot ser que no seguim al 100% el camí del GR per congestes de neu i perquè el cabal del riu és important amb el desglaç. Però la vall no té pèrdua i porta fins a l’Estany de les Obagues de Ratera, un racó de gran encant, presidit pel Tuc de Crabes en primer terme i els Encantats sempre mirant-s’ho des del fons de la vall.

La ruta segueix fins a trobar la cruïlla de camins del final de l’Estany de Ratera. Des d’allà, només ens farà falta desfer el camí fins a l’Estany de Sant Maurici, a no ser que vulguem desviar-nos per algun dels molts racons que ens ofereix aquesta excepcional zona de muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes.