Santa Maria de les Esglésies

 

Història

Abans de l’any 983, al pla de les Esglésies hi existien probablement quatre petites esglésies amb vida eremítica, dedicades respectivament a Santa Maria, Sant Llorenç, Sant Pere i Sant Joan. Als documents de l’època hi apareixen com les Esglésies Clavades.

Al 983 , aquestes quatre esglésies, s’havien unificat al lloc de l’actual església per fer vida comunitària en un monestir dedicat alhora a Sant Maria, Sant Llorenç, Sant Pere i Sant Joan. Llavors hi vivien monges benedictines, dependents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Al 1038 es fa la consagració de l’església romànica amb la presència del bisbe Eribau d’Urgell; Folc, vescomte de Cardona i l’abat Ponç de Sant Llorenç prop Bagà.

A principis del segle XIV el monestir va desaparèixer i l’indret va quedar com a simple parròquia amb el nom de Sant Maria de les Esglésies. Més tard passà a ser sufragània de Sant Cugat del Racó. Els masos de Gossart, les Esglésies i Can Pasols, entre d’altres, formaven part d’aquesta parròquia.

A l’any 1326, el monestir de Sant Llorenç prop Bagà es va vendre la batllia i el mas de les Esglésies al donzell Pere de Santa Eulàlia, del castell de Súria. El monestir hi continuarà mantenint diversos masos.

Al 1574 es fa una profunda remodelació de l’església romànica que li dóna l’aspecte actual.

Amb la desamortització, a l’any 1835, el monestir de Sant Llorenç prop Bagà deixa de ser el propietari dels masos que li restaven a la parròquia.

Després de 1939 deixa de funcionar com a església i es converteix en un cobert.

El seu estat de conservació va arribar a ser molt deplorable i, a l’any 2008 el Centre Excursionista de Navàs n’inicia la seva restauració amb la col·laboració de l’Ajuntament de Navàs.

L’edifici

Podem destacar quatre etapes:

•  Etapa preromànica: De l’església del 983 no n’ha quedat res visible; és molt probable que n’hi hagi restes a sota de l’actual edifici. Les quatre tombes excavades a la roca, al costat sud, són d’aquesta època.

•  Església romànica: Tenia la mateixa forma que la de Sant Cugat del Racó. D’aquesta època, però, només se’n conserva el braç nord del creuer amb l’absis, que formen part de la capçalera de l’església actual.

•  Segle XVI: D’aquest període en són la nau actual i el campanar d’espadanya.

•  Segle XVIII: Es construeix la sagristia.

Objectes d’interés

•  Peu d’altar: Es conserva clavat al presbiteri un peu d’altar d’època romànica. Té forma troncopiramidal. Hi ha un forat, on hi havia la lipsanoteca o capsa amb relíquies.

•  Taules d’altar: Se’n conserven dues, una a prop del peu d’altar i l’altra a prop de la porta d’entrada. Tenen forma rectangular amb un encaix per posar-hi l’ara o pedra amb relíquies.

•  Tomba: Al peu del presbiteri, a terra, hi ha excavada una tomba col·lectiva. A la llosa, hi ha la data de 1797, s’hi enterraven la gent del mas de les Esglésies; el primer difunt que hi fou enterrat va ser Ramon Iglesias.

•  Peus d’altar: L’altar de Sant Cugat del Racó té dos peus treballats i decorats, que procedeixen de les Esglésies. Quan van ser trobats formaven part de l’escala d’una tina.

Coordenades del punt:

UTM31N – ED50	402415.5	4638733.8
UTM31N – ETRS89	402321.8	4638529.7
Geogràfica – ETRS89 *	1.822548	41.892669

* A efectes pràctics, els sistemes de referencia ETRS89 i WGS84, es poden considerar equivalents