Cim de Sant Jeroni des del Monestir de Montserrat

Una de les rutes més clàssiques i imprescindibles de l’excursionisme català. Un recorregut d’iniciació, amb un pendent moderat però assequible per pràcticament tothom i que permet coronar el cim més alt de Montserrat i gaudir d’una panoràmica excepcional de pràcticament tot Catalunya.

Dificultat: fàcil. Camí molt fressat i en trams encimentat i amb esglaons.
Desnivell: 520 metres.
Temps: 1h15′ de pujada (1h30′ a pas suau o 50′ a pas àgil) Entre 1h15′ i 2h de tornada per la ruta circular.
Quilòmetres: 11 km.
Variants: es pot salvar gran part del desnivell des del funicular de Sant Joan. També es pot enllaçar des del Funicular de Sant Joan cap al camí vell de Sant Jeroni per tornar pel mateix punt. A banda hi ha infinitat d’altres variants, com anar al mirador de la creu de Sant Miquel o l’ermita de Sant Joan, a 15′ del funicular.

Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)

Recorregut:

Sortim de la plaça del Monestir de Montserrat i ens cal anar fins al fons del recinte de Montserrat. Allà pugem els primers esglaons al costat d’una font i de seguida prenem el Camí Vell de Sant Jeroni a mà dreta, travessant un pont. Des d’aquí comença una llarga pujada d’esglaons que es va enfilant progressivament. Un començament fort però suportable! Aproximadament són uns 25-30 minuts de pujada d’esglaons.

Un dels trams més emblemàtics d’aquesta primera part és el pas dels Francesos, una zona d’esglaons encaixonada entre dues roques que ens evoca les batalles de la Guerra del Francès a Montserrat. Poc després s’arriba a l’antiga ermita de Santa Anna, on es podria agafar un sender que ens portaria al funicular de Sant Joan, una altra possible opció de pujada força planera i amb excel·lents vistes.

Seguim pujant, ara més suaument i a sobre nostre es distingeix clarament la Panxa del Bisbe, de nom ben encertat. A partir d’aquí el camí va planejant més suaument i s’endinsa en un bosc d’alzines conegut com el Pla dels Ocells. Efectivament el so dels ocells hi és ben present si tenim la sort de gaudir-ne en solitud. El camí no té pèrdua, tot i que en alguns casos els torrents naturals i alguns altres senders puguin desviar-se del camí original. Al cap d’uns 45 minuts des del començament de la ruta trobarem una desviació a la dreta que ens permetria pujar cap a la Miranda de Sant Antoni, excel·lent mirador del Cavall Bernat.

Nosaltres seguim amunt i quan fa uns 55 min que caminem, el camí torna a enfilar-se i ben aviat confluïm amb el Camí Nou de Sant Jeroni. A partir d’aquí, seguirem el mateix recorregut de pujada i de baixada en els 20 minuts que ens disten fins al cim. Al cap d’uns 10 minuts de pujada moderada arribarem a l’ermita de Sant Jeroni, un bon indret on aturar-se un moment i gaudir d’aquest fantàstic pla. Des d’aquí podríem desviar-nos a la dreta en 10 min cap al Mirador del Moro, on hi ha una excel·lent vista sobre el Serrat de les Onze i l’antiga estació de l’Aeri de Sant Jeroni. També es podria baixar per la canal de Sant Jeroni en un camí força feréstec i dret.

Acabem la pujada fins a la Miranda de Sant Jeroni amb uns 10 minuts finals de pujada dreta, amb més d’un centenar d’esglaons i una magnífica panoràmica de bona part de Catalunya.

La tornada la farem pel Camí Nou de Sant Jeroni, que ens porta tot planejant fins al funicular de Sant Joan. Des d’allà, podem baixar a peu o amb funicular. A peu ho podrem fer per una àmplia pista que baixa fins a l’ermita de Sant Miquel (molt recomanable anar al mirador de la creu en 5 min). I des d’allà, el Monestir sols ens quedarà a uns 15 minuts, en un tram força més freqüentat pels turistes.