Balcó de Pineta i Ibón Gelat de Marboré des de la pradera de Pineta

Mont-perdut-2

Al Pirineu hi ha diverses rutes “5 estrelles”, d’aquelles que qualsevol amant de la serralada desitja completar algun dia. Una d’aquestes, possiblement, sigui l’ascensió al Balcó de Pineta. Certament, aquesta caminada no té res a veure amb la clàssica ruta planera per la Vall d’Ordesa i molta gent girarà cua a mitja pujada en veure que el desnivell és força més dur i exigent del que potser s’esperaven. Però pels que tinguin la paciència d’arribar fins dalt els espera un espectacle únic: les vistes de tota la vall de Pineta, el Mont Perdut i l’ibón de Marboré en un paratge inèdit i excepcional.

Dificultat: mitjana/alta. Fort desnivell de pujada fins al Balcó de Pineta
Desnivell: 1384 metres de pujada (dels quals 1250 fins al Balcó de Pineta)
Temps: entre 3h i 4h30 de pujada fins al Balcó de Pineta, 30 min fins al Llac de Marboré i 30 min més per vorejar-lo i pujar a la Bretxa de Tucarroya (Total: entre 4h i 5h30′ + unes 4h de tornada)
Quilòmetres: 16 km
Variants: A banda de la pujada a la Bretxa de Tucarroya, també es poden fer els dos Astazús, amb una hora més de pujada des del Llac de Marboré. Igualment, es pot tornar per la Faja de Tormosa per completar una circular espectacular amb bones vistes de tota la vall.


Descarrega la ruta pel GPS (Wikiloc)

Recorregut:
Sortim de l’aparcament de la Pradera de Pineta i agafem el sender que discorre al costat del riu i que està indicat amb cartells com el “Camino Marboré” i que en el primer tram també coincideix amb el camí de les cascades de Lalarri.

Al cap d’uns 15 minuts, passarem per un pont i, poc després, el camí que va a les cascades de Lalarri es desvia a la dreta. Nosaltres seguim endavant, tot i que la ruta a les cascades és molt recomanable per fer un altre dia.

Continuem uns 15 minuts més per dins del bosc i amb el riu ara a la nostra esquerra. Comencem a pujar suaument per la fageda fins a trobar una pista forestal que puja als Llanos de Lalarri. Nosaltres continuem amunt i ara pugem més decididament pel bosc.

Al cap d’uns 15-20 minuts més, el fageda va obrint pas a una zona de prats, sempre en pujada, fins que finalment deixem el bosc enrere i divisem clarament tot el circ de Pineta i la cascada del Cinca en primer terme.

Poc després, trobem un senyal amb una desviació de tres camins: Cap a l’esquerra aniríem als peus de la cascada del Cinca i cap a la dreta, al barranc de Montaspro. Poc després, el camí va a buscar una canal que remuntem sense dificultat.

Superem el primer cingle del circ de Pineta i ara ens toca remuntar durant més d’una hora un pendent herbat que se’ns farà llarg i dur. Cal agafar-s’ho amb paciència i aprofitar, de tant en tant, per girar el cap i mirar com milloren les vistes de la vall. Afortunadament, el camí va serpentejant per agafar-s’ho amb més calma.

Superada aquesta part de la ruta, el camí gira a la dreta i passa per una zona força aèria, sota els cingles i amb impressionants vistes cap avall. Arribem ara a l’inici de l’embut de Pineta. Amb neu, aquesta part és extremadament delicada pel risc molt alt d’allaus, per la qual cosa només es recomana pujar-hi amb neu amb material adequat, neu ben assentada i nivell tècnic avançat.

La remuntada per l’embut ens suposarà entre tres quarts i una hora més. El pendent segueix sent pronunciat i el camí salva el desnivell tot serpentejant. Quan arribem a la part de dalt, el camí gira cap a l’esquerra i passa per una petita “fajeta” que permet assolir el Balcón de Pineta, unes 4h després d’haver començat.

Les vistes des d’aquí dalt són espectaculars, amb tota la vall de Pineta als nostres peus i la cara nord del Mont Perdut amb la seva gelera a l’altra banda. Arribats aquí, sorprèn com ara el camí continua pràcticament pla i s’alça davant nostre un immens altiplà entre el Pic de Tucarroya, els Astazús, el Cilindro de Marboré i el Mont Perdut.

Avancem per l’altiplà pel camí marcat amb fites i que combina  zones amb enormes blocs de pedra i altres zones en què és possible que trepitgem neu gairebé tot l’any. Per arribar-nos a l’Ibón Gelat de Marboré, caldrà que agafem un sender cap a la dreta quan arribem al petit torrent que surt del llac.

Per arribar a la Bretxa de Tucarroya, ara ens caldrà vorejar tot el llac, cosa que ens comportarà gairebé mitja hora més. Anem seguint les fites per no desorientar-nos i, un cop a l’altra banda del llac, seguim el camí ben fressat. Abans d’encarar la pujada a la bretxa, haurem de travessar una congesta de neu (fins ben entrat juliol i a vegades agost) i ens poden fer falta els grampons.

L’últim tram de pujada a la Bretxa de Tucarroya és una tartera una mica gastada que va buscant els millors passos per assolir el pas amb França i el refugi de la Bretxa de Tucarroya, un indret excepcional on passar la nit i gaudir de la cara nord del Mont Perdut.

Per tornar, desfarem el camí i comprovarem com el camí impressiona força quan es mira cara avall.